Etiqueta: síndromes

Alternatives a la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata

Autor de l'entrada Per Dr. Santiago Bucar Terrades
Data de l'entrada 04/03/2024

La hiperplàsia de pròstata, és una condició que afecta molts homes a partir dels 50 anys. Consisteix en el creixement benigne de la glàndula prostàtica, que pot comprimir la uretra i dificultar-ne el flux d’orina. Això pot provocar símptomes com a dificultat per iniciar o mantenir la micció, raig feble o intermitent, sensació de buidatge incomplet, degoteig en finalitzar, urgència o freqüència urinària, infeccions o retenció urinària.

La hiperplàsia de pròstata afecta també la qualitat de vida dels pacients, així com la salut sexual i renal. Per això, és important consultar un uròleg i rebre un tractament adequat.
El tractament pot variar segons el grau de la hiperplàsia, els símptomes, l’estat de salut i les preferències del pacient. Entre les opcions de tractament hi ha els medicaments, la cirurgia i les tècniques mínimament invasives.

Què és la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata?

La cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata és l’enucleació prostàtica amb làser, que consisteix a introduir un instrument a través de la uretra i tallar extreure mitjançant tècnica làser el teixit prostàtic que obstrueix el pas de l’orina. És el tractament més efectiu per alleujar els símptomes i millorar el flux urinari, però també té alguns inconvenients, com ara:

• Requereix anestèsia general o espinal: el que implica un risc de complicacions, especialment en pacients amb altres patologies.
• Requereix hospitalització: el pacient ha de romandre ingressat almenys una nit i dur una sonda vesical durant diversos dies.
• Pot causar sagnat, infecció o estenosi de la uretra: són possibles efectes secundaris de la cirurgia, que poden requerir tractaments addicionals o noves intervencions.
• Pot afectar la funció sexual: la cirurgia provoca ejaculació retrògrada, és a dir, que el semen es dirigeixi cap a la bufeta en lloc de sortir per la uretra, cosa que pot afectar la fertilitat i el plaer sexual.

Quines alternatives hi ha a la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata?

Les alternatives a la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata són les tècniques mínimament invasives, que consisteixen a aplicar diverses terapèutiques, segons cada cas, per destruir el teixit prostàtic que causa l’obstrucció. Aquestes tècniques tenen els següents avantatges sobre la cirurgia convencional:

• No requereixen anestèsia general o espinal: es poden realitzar amb anestèsia local o sedació, cosa que redueix el risc de complicacions i permet una recuperació més ràpida.
• No requereixen hospitalització: es poden fer de forma ambulatòria, sense necessitat d’ingrés hospitalari ni sonda vesical.
• No causen sagnat, infecció o estenosi: són tècniques més segures i menys agressives, que respecten l’anatomia i la funció de la pròstata i la uretra.
• No afecten la funció sexual: es preserva la capacitat d’ejacular i no altera el plaer sexual.

Algunes de les tècniques mínimament invasives més utilitzades són:

• Vaporització transuretral de la pròstata (Rezum): consisteix a introduir una sonda a través de la uretra i aplicar un elèctrode que emet vapor d’aigua que escalfa i destrueix el teixit prostàtic. És una tècnica eficaç i duradora, que es pot fer en uns 20 minuts. Els resultats s’observen poques setmanes després.
• Sistema iTind: stent (pròtesi uretral) que es col·loca a la uretra prostàtica sota sedació. Els resultats són immediats, es retira a la setmana a la consulta, sense necessitat d’ingrés i els resultats són duradors.
• Sistema Urolift: tractament endoscòpic també sota sedació i de forma ambulatòria, que consisteix en una sutura a la uretra que separa els lòbuls prostàtics i permet millorar el flux urinari de forma immediata.

Com triar la millor opció per a la hiperplàsia de pròstata?

L’elecció del tractament per a la hiperplàsia de pròstata depèn de diversos factors, com ara la mida i la forma de la pròstata, els símptomes, l’estat de salut i les preferències del pacient. Per això, és important consultar un uròleg especialitzat que disposi i tingui experiència en totes aquestes tècniques perquè pugui avaluar cada cas i oferir la millor opció.
En general, les tècniques mínimament invasives són una bona alternativa per als pacients que tenen una pròstata de mida moderada (menor de 80 grams), que presenten símptomes lleus o moderats, que tenen altres patologies que contraindiquen l’anestèsia general o espinal, o que volen preservar-ne la funció sexual.

Les tècniques mínimament invasives poden millorar la qualitat de vida dels pacients, en reduir els símptomes, les complicacions i el temps de recuperació. Tot i això, no són efectives per a tots els casos, i poden requerir tractaments complementaris o repetits en el futur.

Si vols saber més sobre les alternatives a la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata, contacta amb nosaltres. No deixis que la hiperplàsia de pròstata afecti la teva salut i benestar.

Etiquetes hiperplasia, hiperplasia de prostata, malalties, pròstata, síndromes

Cirurgia Malaltíes Síndromes clínics

Quines mesures de seguiment són necessàries després del tractament del càncer de pròstata?

Autor de l'entrada Per Dr. Santiago Bucar Terrades
Data de l'entrada 14/10/2023

El càncer de pròstata s’origina en la glàndula prostàtica, una part del sistema reproductiu masculí que produeix el líquid seminal. Quan les cèl·lules de la pròstata comencen a créixer de manera anormal i descontrolada, poden formar un tumor maligne. Aquests tumors, al contrari que el creixement benigne de la pròstata, no solen donar símptomes fins a estadis molt avançats, amb la qual cosa la prevenció i el diagnòstic precoç aquí són fonamentals.

Aquest tipus de càncer pot variar en agressivitat i disseminar-se a altres àrees del cos si no es detecta i tracta a temps.

Es recomana que els homes comencin a considerar les proves de detecció a partir dels cinquanta anys, encara que en casos d’antecedents familiars de càncer de pròstata, aquesta edat ha de ser més primerenca, al voltant dels quaranta anys. Les proves de detecció inclouen l’anàlisi de sang de PSA (antigen prostàtic específic) i l’examen rectal digital (ERD).

Quines són les opcions de tractament?
L’abordatge del càncer de pròstata depèn de diversos factors, com l’edat del pacient, l’estadi de la malaltia i la salut general. Els principals tractaments són:

Vigilància activa: per a tumors de creixement lent i de baix risc, es pot optar per observar i controlar el progrés del càncer sense iniciar cap tractament, abans de prendre mesures més invasives.
Cirurgia: la prostatectomía radical implica l’extirpació completa de la pròstata i és una opció comuna per a tumors localitzats.
Radioteràpia: aquesta teràpia utilitza raigs X d’alta energia per a destruir les cèl·lules canceroses i és efectiva tant en tumors localitzats com en alguns casos de càncer avançat.
Teràpia hormonal: en etapes avançades, la teràpia hormonal pot reduir els nivells de testosterona, la qual cosa alenteix el creixement del càncer de pròstata.

En fases avançades, quan el càncer s’ha disseminat fora de la pròstata, poden utilitzar-se tractaments addicionals, com a quimioteràpia i immunoteràpia.

Quines mesures de seguiment i prevenció són necessàries després del tractament del càncer de pròstata?
Després del tractament, el seguiment és crucial per a garantir que el càncer no es reprodueixi. Això generalment implica controls regulars amb l’especialista en Urologia, que pot incloure anàlisi de PSA i exàmens físics. A més, és fonamental portar un estil de vida saludable, que inclogui una dieta equilibrada, exercici regular, evitar el tabaquisme i l’excés d’alcohol.

Durant la recuperació, com es realitza la rehabilitació sexual i urinària?

La rehabilitació sexual i urinària és una part important del procés de recuperació per a molts pacients. Després de la cirurgia o radioteràpia, és possible que es presentin problemes de disfunció erèctil o incontinència urinària.

Els uròlegs poden oferir opcions de tractament com l’ús de medicaments, rehabilitació i dispositius d’assistència com la implantació d’esfínters artificials per a abordar aquests problemes i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Etiquetes andropausia, disfunció erèctil, malalties, síndromes

Malaltíes Síndromes clínics

Disfunció erèctil: causes, tractaments i consells per a una vida sexual saludable

Autor de l'entrada Per Dr. Santiago Bucar Terrades
Data de l'entrada 14/10/2023

La disfunció erèctil (DE) és un problema que afecta molts homes a Espanya i a tot el món. Encara que és un tema delicat, és important entendre que és un estat mèdic comú i tractable.

En aquest article, respondrem a les preguntes més freqüents que els pacients solen fer sobre la disfunció erèctil.

Què és la disfunció erèctil?
La disfunció erèctil es refereix a la incapacitat recurrent d’aconseguir o mantenir una erecció prou ferma per a tenir relacions sexuals satisfactòries. És important destacar que tenir dificultats ocasionals en aquest aspecte no es considera automàticament com a disfunció erèctil. Només es diagnostica quan és un problema persistent i causa insatisfacció sexual.

Quines són les causes de la disfunció erèctil?
La DE pot tenir causes físiques, psicològiques o una combinació d’ambdues. Les causes físiques poden incloure problemes vasculars, com a artèries obstruïdes, malalties cròniques com la diabetis o trastorns hormonals. Factors psicològics, com l’estrès, l’ansietat i la depressió, també poden contribuir a la disfunció erèctil. Una altra causa freqüent són els fàrmacs, com els que tracten la hipertensió arterial.

Qui està en risc de desenvolupar disfunció erèctil?
La disfunció erèctil pot afectar homes de totes les edats, encara que és més comuna en homes a partir dels cinquanta anys. Alguns factors de risc inclouen l’envelliment, malalties cròniques, el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol i l’obesitat. Mantenir un estil de vida saludable pot reduir el risc de desenvolupar DE.

Com es diagnostica la disfunció erèctil?
El diagnòstic de la DE generalment implica una consulta mèdica. El teu uròleg realitzarà una avaluació completa, que inclou preguntes sobre el teu historial mèdic, estil de vida i símptomes. És important ser honest i obrir-se amb el metge, ja que això ajudarà en el diagnòstic. A vegades, es poden dur a terme proves addicionals, com a anàlisis de sang o ecografies, per a determinar les causes subjacents.

Quines són les opcions de tractament per a la disfunció erèctil?
El tractament de la disfunció erèctil depèn de la causa subjacent i la gravetat del problema. Algunes opcions comunes inclouen:

Canvis en l’estil de vida: adoptar un estil de vida saludable, que inclogui una dieta equilibrada, exercici regular i deixar de fumar o reduir el consum d’alcohol, pot millorar la funció erèctil en molts casos.
Teràpia psicològica: si se sospita una causa psicològica, la teràpia de conversa amb un professional de salut mental pot ser beneficiosa.
Medicaments: existeixen medicaments receptats, com el sildenafil (Viagra), el tadalafil (Cialis) i el vardenafilo (Levitra), que poden ajudar a millorar l’erecció en augmentar el flux sanguini al penis
Teràpies de buit o dispositius d’erecció: aquests dispositius creen una erecció mitjançant la creació de buit al voltant del penis.
Injeccions intercavernoses: els medicaments s’injecten directament en el penis per a aconseguir una erecció.
Pròtesi de penis: en casos greus i quan altres tractaments no funcionen, es poden considerar implants quirúrgics, amb excel·lents resultats.

És la disfunció erèctil un problema permanent?
La DE no sempre és permanent. En molts casos, especialment quan es tracta la causa subjacent, la funció erèctil pot millorar significativament o recuperar-se per complet. La clau és buscar ajuda mèdica primerenca i seguir el tractament recomanat.

Puc prevenir la disfunció erèctil?
Si bé no sempre és possible prevenir la de, pots reduir els teus riscos en mantenir un estil de vida saludable. Això inclou mantenir un pes corporal adequat, fer exercici regularment, controlar la pressió arterial i els nivells de sucre en sang si tens malalties cròniques, i evitar el tabac i l’excés d’alcohol. A més, mantenir una comunicació oberta amb la teva parella i buscar ajuda si experimentes problemes sexuals pot ser beneficiós.

En conclusió, la disfunció erèctil és una condició comuna que afecta molts homes, però que pot tractar-se amb èxit en la majoria dels casos. Si experimentes problemes d’erecció de manera persistent, no dubtis a buscar ajuda mèdica. El teu uròleg pot avaluar la teva situació de manera adequada i oferir les opcions de tractament més apropiades per a tu. Recorda que la salut sexual és una part important del teu benestar general, i no has de sentir-te avergonyit en buscar ajuda per a resoldre qualsevol problema que puguis tenir en aquesta àrea.

Etiquetes andropausia, disfunció erèctil, malalties, síndromes

Malaltíes Síndromes clínics

Síndrome de Dèficit de Testosterona (SDT)

Autor de l'entrada Per Dr. Santiago Bucar Terrades
Data de l'entrada 25/08/2023

Andropausia

La Síndrome de Dèficit de Testosterona (SDT), conegut col·loquialment per ‘andropausia’, és una síndrome clínica i bioquímic que es desenvolupa en els homes a partir dels 50 anys.
Apareix quan descendeix el nivell de testosterona i consisteix en la disminució de la capacitat sexual de l’home, al costat d’altres funcions fisiològiques i cognitives.

Aquesta malaltia es detecta, en la majoria dels casos, en una visita a l’uròleg per trastorns sexuals com la pèrdua de la libido i problemes d’erecció. Encara que el seu origen està en la disminució de la producció de testosterona, existeix una estreta relació amb patologies com l’obesitat, la hipertensió arterial, la diabetis i la síndrome metabòlica en general.

Símptomes
La simptomatologia d’aquesta afecció inclou, com hem vist, símptomes sexuals, psíquics i canvis en la composició corporal:

Disminució del desig sexual
Disminució del número i qualitat d’ereccions
Canvis emocionals i alteracions de l’humor: depressió, irritabilitat, etz.
Disminució de l’activitat intel·lectual i problemes de memòria
Cansament i falta d’energia
Alteracions cutànies i caiguda del borrissol
Pèrdua de massa òssia
Pèrdua massa muscular i força

Tractament per al dèficit de testosterona
En tractar-se d’una disminució de la quantitat de testosterona, el tractament principal consisteix a subministrar aquesta hormona per a mantenir uns nivells adequats i estables. Això pot realitzar-se per via intramuscular cada 3 mesos, cada 2-4 setmanes, o diari a través d’un gel cutani. Totes dues opcions han de ser supervisades per l’especialista per a evitar l’alteració dels nivells de lípids i el creixement de la pròstata.

A més del tractament, els canvis en l’estil de vida com la realització d’activitat física i portar una dieta sana i equilibrada ajudaran a millorar l’estat físic i emocional del pacient.

Etiquetes andropausia, malalties, síndromes