Categoria: Cirurgia

Alternatives a la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata

Autor de l'entrada Per Dr. Santiago Bucar Terrades
Data de l'entrada 04/03/2024

La hiperplàsia de pròstata, és una condició que afecta molts homes a partir dels 50 anys. Consisteix en el creixement benigne de la glàndula prostàtica, que pot comprimir la uretra i dificultar-ne el flux d’orina. Això pot provocar símptomes com a dificultat per iniciar o mantenir la micció, raig feble o intermitent, sensació de buidatge incomplet, degoteig en finalitzar, urgència o freqüència urinària, infeccions o retenció urinària.

La hiperplàsia de pròstata afecta també la qualitat de vida dels pacients, així com la salut sexual i renal. Per això, és important consultar un uròleg i rebre un tractament adequat.
El tractament pot variar segons el grau de la hiperplàsia, els símptomes, l’estat de salut i les preferències del pacient. Entre les opcions de tractament hi ha els medicaments, la cirurgia i les tècniques mínimament invasives.

Què és la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata?

La cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata és l’enucleació prostàtica amb làser, que consisteix a introduir un instrument a través de la uretra i tallar extreure mitjançant tècnica làser el teixit prostàtic que obstrueix el pas de l’orina. És el tractament més efectiu per alleujar els símptomes i millorar el flux urinari, però també té alguns inconvenients, com ara:

• Requereix anestèsia general o espinal: el que implica un risc de complicacions, especialment en pacients amb altres patologies.
• Requereix hospitalització: el pacient ha de romandre ingressat almenys una nit i dur una sonda vesical durant diversos dies.
• Pot causar sagnat, infecció o estenosi de la uretra: són possibles efectes secundaris de la cirurgia, que poden requerir tractaments addicionals o noves intervencions.
• Pot afectar la funció sexual: la cirurgia provoca ejaculació retrògrada, és a dir, que el semen es dirigeixi cap a la bufeta en lloc de sortir per la uretra, cosa que pot afectar la fertilitat i el plaer sexual.

Quines alternatives hi ha a la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata?

Les alternatives a la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata són les tècniques mínimament invasives, que consisteixen a aplicar diverses terapèutiques, segons cada cas, per destruir el teixit prostàtic que causa l’obstrucció. Aquestes tècniques tenen els següents avantatges sobre la cirurgia convencional:

• No requereixen anestèsia general o espinal: es poden realitzar amb anestèsia local o sedació, cosa que redueix el risc de complicacions i permet una recuperació més ràpida.
• No requereixen hospitalització: es poden fer de forma ambulatòria, sense necessitat d’ingrés hospitalari ni sonda vesical.
• No causen sagnat, infecció o estenosi: són tècniques més segures i menys agressives, que respecten l’anatomia i la funció de la pròstata i la uretra.
• No afecten la funció sexual: es preserva la capacitat d’ejacular i no altera el plaer sexual.

Algunes de les tècniques mínimament invasives més utilitzades són:

• Vaporització transuretral de la pròstata (Rezum): consisteix a introduir una sonda a través de la uretra i aplicar un elèctrode que emet vapor d’aigua que escalfa i destrueix el teixit prostàtic. És una tècnica eficaç i duradora, que es pot fer en uns 20 minuts. Els resultats s’observen poques setmanes després.
• Sistema iTind: stent (pròtesi uretral) que es col·loca a la uretra prostàtica sota sedació. Els resultats són immediats, es retira a la setmana a la consulta, sense necessitat d’ingrés i els resultats són duradors.
• Sistema Urolift: tractament endoscòpic també sota sedació i de forma ambulatòria, que consisteix en una sutura a la uretra que separa els lòbuls prostàtics i permet millorar el flux urinari de forma immediata.

Com triar la millor opció per a la hiperplàsia de pròstata?

L’elecció del tractament per a la hiperplàsia de pròstata depèn de diversos factors, com ara la mida i la forma de la pròstata, els símptomes, l’estat de salut i les preferències del pacient. Per això, és important consultar un uròleg especialitzat que disposi i tingui experiència en totes aquestes tècniques perquè pugui avaluar cada cas i oferir la millor opció.
En general, les tècniques mínimament invasives són una bona alternativa per als pacients que tenen una pròstata de mida moderada (menor de 80 grams), que presenten símptomes lleus o moderats, que tenen altres patologies que contraindiquen l’anestèsia general o espinal, o que volen preservar-ne la funció sexual.

Les tècniques mínimament invasives poden millorar la qualitat de vida dels pacients, en reduir els símptomes, les complicacions i el temps de recuperació. Tot i això, no són efectives per a tots els casos, i poden requerir tractaments complementaris o repetits en el futur.

Si vols saber més sobre les alternatives a la cirurgia convencional per a la hiperplàsia de pròstata, contacta amb nosaltres. No deixis que la hiperplàsia de pròstata afecti la teva salut i benestar.

Etiquetes hiperplasia, hiperplasia de prostata, malalties, pròstata, síndromes

Cirurgia Malaltíes Síndromes clínics

Quines mesures de seguiment són necessàries després del tractament del càncer de pròstata?

Autor de l'entrada Per Dr. Santiago Bucar Terrades
Data de l'entrada 14/10/2023

El càncer de pròstata s’origina en la glàndula prostàtica, una part del sistema reproductiu masculí que produeix el líquid seminal. Quan les cèl·lules de la pròstata comencen a créixer de manera anormal i descontrolada, poden formar un tumor maligne. Aquests tumors, al contrari que el creixement benigne de la pròstata, no solen donar símptomes fins a estadis molt avançats, amb la qual cosa la prevenció i el diagnòstic precoç aquí són fonamentals.

Aquest tipus de càncer pot variar en agressivitat i disseminar-se a altres àrees del cos si no es detecta i tracta a temps.

Es recomana que els homes comencin a considerar les proves de detecció a partir dels cinquanta anys, encara que en casos d’antecedents familiars de càncer de pròstata, aquesta edat ha de ser més primerenca, al voltant dels quaranta anys. Les proves de detecció inclouen l’anàlisi de sang de PSA (antigen prostàtic específic) i l’examen rectal digital (ERD).

Quines són les opcions de tractament?
L’abordatge del càncer de pròstata depèn de diversos factors, com l’edat del pacient, l’estadi de la malaltia i la salut general. Els principals tractaments són:

Vigilància activa: per a tumors de creixement lent i de baix risc, es pot optar per observar i controlar el progrés del càncer sense iniciar cap tractament, abans de prendre mesures més invasives.
Cirurgia: la prostatectomía radical implica l’extirpació completa de la pròstata i és una opció comuna per a tumors localitzats.
Radioteràpia: aquesta teràpia utilitza raigs X d’alta energia per a destruir les cèl·lules canceroses i és efectiva tant en tumors localitzats com en alguns casos de càncer avançat.
Teràpia hormonal: en etapes avançades, la teràpia hormonal pot reduir els nivells de testosterona, la qual cosa alenteix el creixement del càncer de pròstata.

En fases avançades, quan el càncer s’ha disseminat fora de la pròstata, poden utilitzar-se tractaments addicionals, com a quimioteràpia i immunoteràpia.

Quines mesures de seguiment i prevenció són necessàries després del tractament del càncer de pròstata?
Després del tractament, el seguiment és crucial per a garantir que el càncer no es reprodueixi. Això generalment implica controls regulars amb l’especialista en Urologia, que pot incloure anàlisi de PSA i exàmens físics. A més, és fonamental portar un estil de vida saludable, que inclogui una dieta equilibrada, exercici regular, evitar el tabaquisme i l’excés d’alcohol.

Durant la recuperació, com es realitza la rehabilitació sexual i urinària?

La rehabilitació sexual i urinària és una part important del procés de recuperació per a molts pacients. Després de la cirurgia o radioteràpia, és possible que es presentin problemes de disfunció erèctil o incontinència urinària.

Els uròlegs poden oferir opcions de tractament com l’ús de medicaments, rehabilitació i dispositius d’assistència com la implantació d’esfínters artificials per a abordar aquests problemes i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Etiquetes andropausia, disfunció erèctil, malalties, síndromes

Cirurgia

Cirurgia Robòtica

Autor de l'entrada Per Dr. Naim Hannoui Hadi
Data de l'entrada 19/08/2023

La medicina ha avançat, però la cirurgia robòtica ho ha fet molt més

La cirurgia és un contracte de resultats entre el metge i el pacient, on el metge ha d’oferir 3 principals objectius:

En primer lloc, la cura quirúrgica, si és possible. En segon lloc, minimitzar els efectes secundaris i/o complicacions inevitables, encara que siguin les mínimes. I en tercer lloc oferir la màxima precisió de dissecció durant l’acte quirúrgic.

I precisament amb l’arribada del Robot al camp quirúrgic hem aconseguit que aquestes complicacions es redueixin considerablement, obtenint millors resultats finals.

En l’era de la Intel·ligència Artificial, hem de ser aquí. No podem fallar als nostres pacients ni donar l’esquena a la tecnologia, que és una mà més.

L’haver tingut l’oportunitat de bregar amb la cirurgia oberta, la cirurgia laparoscòpica i posteriorment la robòtica et dona molta seguretat i completa totes les mancances de les tècniques anteriors.

I això és un factor acumulatiu: et dona experiència, però també habilitat, cosa que repercuteix en els resultats.

Amb el robot arribem on abans mai havíem pogut arribar: els seus braços són els teus ulls i els teus dits, més nitidesa reduint mínimament el sagnat, i s’ha reduït d’un 20% a un 1-2% els casos d’incontinència urinària post prostatectomías radicals, i la impotència coendii al 50%. Podríem dir que actualment, la robòtica suposa la prolongació del cirurgià en el cos humà.

Etiquetes cirurgia, cirurgia robótica