agost, 2023 - Urolegs.cat

Andropausia

La Síndrome de Dèficit de Testosterona (SDT), conegut col·loquialment per ‘andropausia’, és una síndrome clínica i bioquímic que es desenvolupa en els homes a partir dels 50 anys.
Apareix quan descendeix el nivell de testosterona i consisteix en la disminució de la capacitat sexual de l’home, al costat d’altres funcions fisiològiques i cognitives.

Aquesta malaltia es detecta, en la majoria dels casos, en una visita a l’uròleg per trastorns sexuals com la pèrdua de la libido i problemes d’erecció. Encara que el seu origen està en la disminució de la producció de testosterona, existeix una estreta relació amb patologies com l’obesitat, la hipertensió arterial, la diabetis i la síndrome metabòlica en general.

Símptomes
La simptomatologia d’aquesta afecció inclou, com hem vist, símptomes sexuals, psíquics i canvis en la composició corporal:

Disminució del desig sexual
Disminució del número i qualitat d’ereccions
Canvis emocionals i alteracions de l’humor: depressió, irritabilitat, etz.
Disminució de l’activitat intel·lectual i problemes de memòria
Cansament i falta d’energia
Alteracions cutànies i caiguda del borrissol
Pèrdua de massa òssia
Pèrdua massa muscular i força

Tractament per al dèficit de testosterona
En tractar-se d’una disminució de la quantitat de testosterona, el tractament principal consisteix a subministrar aquesta hormona per a mantenir uns nivells adequats i estables. Això pot realitzar-se per via intramuscular cada 3 mesos, cada 2-4 setmanes, o diari a través d’un gel cutani. Totes dues opcions han de ser supervisades per l’especialista per a evitar l’alteració dels nivells de lípids i el creixement de la pròstata.

A més del tractament, els canvis en l’estil de vida com la realització d’activitat física i portar una dieta sana i equilibrada ajudaran a millorar l’estat físic i emocional del pacient.

La medicina ha avançat, però la cirurgia robòtica ho ha fet molt més

La cirurgia és un contracte de resultats entre el metge i el pacient, on el metge ha d’oferir 3 principals objectius:

En primer lloc, la cura quirúrgica, si és possible. En segon lloc, minimitzar els efectes secundaris i/o complicacions inevitables, encara que siguin les mínimes. I en tercer lloc oferir la màxima precisió de dissecció durant l’acte quirúrgic.

I precisament amb l’arribada del Robot al camp quirúrgic hem aconseguit que aquestes complicacions es redueixin considerablement, obtenint millors resultats finals.

En l’era de la Intel·ligència Artificial, hem de ser aquí. No podem fallar als nostres pacients ni donar l’esquena a la tecnologia, que és una mà més.

L’haver tingut l’oportunitat de bregar amb la cirurgia oberta, la cirurgia laparoscòpica i posteriorment la robòtica et dona molta seguretat i completa totes les mancances de les tècniques anteriors.

I això és un factor acumulatiu: et dona experiència, però també habilitat, cosa que repercuteix en els resultats.

Amb el robot arribem on abans mai havíem pogut arribar: els seus braços són els teus ulls i els teus dits, més nitidesa reduint mínimament el sagnat, i s’ha reduït d’un 20% a un 1-2% els casos d’incontinència urinària post prostatectomías radicals, i la impotència coendii al 50%. Podríem dir que actualment, la robòtica suposa la prolongació del cirurgià en el cos humà.